divendres, 12 de novembre del 2010

L'abstenció: mandra o renúncia a la responsabilitat?

A dos setmanes de les eleccions al parlament, sembla que els ciutadans mirem cap a un altre costat i que tots tinguem escrita a la front la frase "a mi no m'interessa la política". La veritat és que fa bastanta mandra la publicitat electoral, els actes fets a mida, els slogans repetitius, els somriures postissos... Fan mandra els polítics en si. Però, de veritat no ens interessa la política? A mi sí. A mi m'interessa com ens organitzem col·lectivament. M'interessa com administrem els diners que són de tots. M'interessa com dissenyem el futur dels nostres fills. Potser sembla ingenu, però la política no és ni més ni menys que això. El que passa és que entre tots la reduïm a titulars als diaris, a frases de 30 segons per encapçalar els informatius i ara, a 140 caràcters per poder fer RT. I, de fet, els polítics, els bancs, les grans multinacionals ja estan contents amb aquest joc. Ja els va bé que els mortals votants desistim del nostre paper de ciutadans i ens quedem a casa perquè "no entenem de política". Però és que tenim dret a entendre'n, de política. Tenim el deure d'entendre-la. Perquè som nosaltres els responsables del que ens passa com a país, com a societat. Si deixem de participar, rebutgem la possibilitat de ser els amos del nostre destí.

Estaria disposada a acceptar que anar a votar fos obligatori. Tal i com estan les coses, no pot ser que ens quedem a casa i utilitzem l'abstenció desinteressada com a protesta per la classe política. Potser caldria ser més constructius i responsables. Perquè ser ciutadans no vol dir només queixar-se perquè ens fan pagar massa impostos. Els ciutadans hem de saber que som els que hem de decidir què fem. Ningú més que nosaltres ha de prendre decisions. El nostre sistema és representatiu, però hi ha moltes maneres de participar. I una és exigir que ens deixin decidir més coses, que ens consultin més, que ens escoltin més. Però deixar de participar només beneficia al discurs dels polítics que no escolten. Només fa més fort el sistema econòmic i social basat en una ciutadania acrítica i adormida.

Jo no votaré cap partit polític. Votaré en blanc. Ja sé què passa amb les paperetes en blanc; després es reparteixen proporcionalment entre les formacions que han obtingut més vots. Però crec que cal fer crèixer aquest vot per a que ens adonem que som molta gent els que no renunciem a la nostra responsabilitat de decidir, però que no ens sentim representats pels polítics actuals.
Però al marge de les eleccions, cal escoltar i expressar. Cal fer sentir la nostra veu. Cal que els mitjans de comunicació deixin de recollir només les veus de sempre. Cal beure de fonts noves. I cal reclamar més participació, no rebutjar-la. I cal sentir-nos responsables dels nostres actes,  no només individuals, sinó com a societat. Tots estem al mateix vaixell. Igual que el Mas, igual que el Montilla, igual que l'Obama... Ells tenen més poder de decisió, però si nosaltres renunciem a la revolució abans de començar-la, mai canviarem res.
Si no anar a votar significa participar d'altres maneres, benvinguda l'abstenció. Però si quedar-se a casa el 28N vol dir renunciar a les decisions que ens pertanyen per mandra o desinterès, llavors no val queixar-se perquè "els altres" no ens solucionen els problemes. Els problemes no es resolen sols, els problemes els solucionem entre TOTS.

3 comentaris:

  1. doncs jo crec que votaré nul, que no tinc ganes de repartir el meu vot entre segons qui... en la resta, totalment d'acord. petons i joguines, karles

    ResponElimina
  2. Segurament hi ha partits petits, d'aquells que no surten en els debats mediatics, que tenen propostes interessants... però que no ens arriben perquè el sistema perpetúa els grans partits i margina als petits. M'agrada l'article!

    ResponElimina
  3. Bones! Busco un forat per a llegir-te... però si més no ja et dic que ja estàs fitxada a la meva pestanyeta de blocs!

    Petonets!

    ResponElimina